El racó del llibre ha estat innactiu duran uns anys per raons personals. Ja és hora de tornar a posar el blog en marxa. Ara però, no estarà adjunt al programa de ràdio, nomes a temes literàris. El bloc està ober a totes aquelles persones que vulguin promocionar un llibre només caldra posar-se en contacte amb el correu del blog.




dijous, 2 d’abril de 2009

La venjança del Bandoler


Marí Gironell
Editorial: Columna
Edició: octubre de 2008
Llengua: catalana
Pàgines: 327
Premi Nèston Lujan de novel·la històrica 2008

El Racó del llibre (Rosa)
Vull començar dient que el llibre m’ha agradat i fins i tot he acabat enganxada, tot i que sabia com acabava, necessitava llegir-ho. I tot i llegir-lo, no m’ho acabava de creure.

Cal destacar la manera d’introduir el personatge d’en Boquica a la novel·la. L’he trobada molt original.
L’ananar avançant i dintre la història d’en Boquica, vas trobant; jocs de l’època, tradicions populars i religioses, que segons va dir alguns encara estan vigents. També explica llegendes. Parla d’herbes remeieres i verinoses. També parla d’una feina molt important en aquella època, els traginers, (ara en diem, transportistes). Fins i tot trobarem una història d’amor que arriba fins el final del llibre. L’arribada dels francesos a Catalunya i de la forma que ho vivien les persones. Les mancances que tenien i el que varen patir. Això per una banda, i per altre, en Boquica. Un home molt religiós, enamorat de la seva terra i molt treballador. Feia de traginer, ajudant al seu pare en el negoci. Que el va portar a fer-se bandoler? perquè li deien el caragirat?. Això ho haureu de descobrir vosaltres. En Martí Gironell durant la presentació va comentar;
-Sou els lectors que heu de jutjar en Boquica, si els seus actes són correctes o no-. Segons ell, hi ha opinions de tota classe.
.
La meva aportació sobre el tema és: mai estaré d’acord amb la violència, però a vegades les circumstancies porten a les persones a fer coses que potser en un altre moment de la vida no faríem.
.
A la par final, menciona un llibre de Josep Pla, cosa que també m’ha agradat mot.
Per últim, trobareu, al final del llibre, uns aclariments pel que fa als personatges on dona a conèixer la part d’història i la part de ficció e la novel·la.