Terenci Moix és el pseudònim de Ramon Moix i Meseguer (Barcelona, 5 de gener de 1942 - 2 d’abril de 2003). Escriptor en llengua catalana i castellana.
Gran escriptor i reconegut cinèfil, es va convertir en un dels escriptors més llegits de la literatura espanyola després de la publicació de No digas que fue un sueño (Premi Planeta 1986), amb més d’un milió d’exemplars, donant-li continuació en El somni d'Alexandria (1988).
De formació autodidacta i anàrquica. Es va donar a conèixer com a narrador amb l’obra La torre dels vicis capitals (1968).
La seva obra navega entre la crítica i la mitificació de la cultura catalana, els valors de l’època franquista, l’educació religiosa i el sexe (ja que segons explica va estudiar en col·legis de capellans) i una incommensurable devoció per la història d’Egipte imbuint-se de ple en el món del cinema. Per aquest fet les seves novel·les més cèlebres es basen en amors i desamors durant l'imperi faraònic.
El 1992 va publicar El sexe dels àngels, llibre que va originar una gran polèmica en molts sectors catalans per la seva genial sàtira a la cultura catalana. Malgrat tot el 1993 va rebre el guardó la Lletra d'Or per aquesta obra.
Va plasmar la seva biografia en una trilogia denominada Memorias del peso de la paja.
Obertament homosexual, Moix va participar en tertúlies televisives i es va manifestar amb freqüència respecte al tema de la sexualitat. Van ser famosos alguns dels seus enfrontaments contra el que percebia com manifestacions homofòbiques, sent exemple d’això les seves dures crítiques al Nóbel de Literatura Camilo José Cela.
Va escriure en el Tele-Exprés, Tele-Estel, El Correo Catalán, Destino, Nuevos Fotogramas, Serra d'Or i al El País.
Va morir l’abril de 2003 fumant, ‘'un emfisema pulmonar per la seva addicció al tabac. Les cendres de l’escriptor van ser dispersades entre la badia d’Alexandria, no lluny del llegendari Far, i el carrer de Joaquim Costa del barri del Raval de Barcelona, on va néixer.El 22 d’abril de 2005 es van iniciar els premis Terenci Moix
Gran escriptor i reconegut cinèfil, es va convertir en un dels escriptors més llegits de la literatura espanyola després de la publicació de No digas que fue un sueño (Premi Planeta 1986), amb més d’un milió d’exemplars, donant-li continuació en El somni d'Alexandria (1988).
De formació autodidacta i anàrquica. Es va donar a conèixer com a narrador amb l’obra La torre dels vicis capitals (1968).
La seva obra navega entre la crítica i la mitificació de la cultura catalana, els valors de l’època franquista, l’educació religiosa i el sexe (ja que segons explica va estudiar en col·legis de capellans) i una incommensurable devoció per la història d’Egipte imbuint-se de ple en el món del cinema. Per aquest fet les seves novel·les més cèlebres es basen en amors i desamors durant l'imperi faraònic.
El 1992 va publicar El sexe dels àngels, llibre que va originar una gran polèmica en molts sectors catalans per la seva genial sàtira a la cultura catalana. Malgrat tot el 1993 va rebre el guardó la Lletra d'Or per aquesta obra.
Va plasmar la seva biografia en una trilogia denominada Memorias del peso de la paja.
Obertament homosexual, Moix va participar en tertúlies televisives i es va manifestar amb freqüència respecte al tema de la sexualitat. Van ser famosos alguns dels seus enfrontaments contra el que percebia com manifestacions homofòbiques, sent exemple d’això les seves dures crítiques al Nóbel de Literatura Camilo José Cela.
Va escriure en el Tele-Exprés, Tele-Estel, El Correo Catalán, Destino, Nuevos Fotogramas, Serra d'Or i al El País.
Va morir l’abril de 2003 fumant, ‘'un emfisema pulmonar per la seva addicció al tabac. Les cendres de l’escriptor van ser dispersades entre la badia d’Alexandria, no lluny del llegendari Far, i el carrer de Joaquim Costa del barri del Raval de Barcelona, on va néixer.El 22 d’abril de 2005 es van iniciar els premis Terenci Moix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada