Edgar Allan Poe

El racó del llibre s’uneix al blog Hespèria amb la seva iniciativa de commemorar el bicentenari de l’escriptor Edgar Alan Poe. Seguint el tarannà del nostre blog , aportem el nostre granet de sorra amb la biografia

Edgar Allan Poe
Boston, 19 de gener de 1809 – Baltimore, 7 d’octubre de 1849

Poeta, narrador i crític literari nord-americà. És considerat el pare del conte de terror psicològic i dels relats curts del seu país. Va ser un precursor del relat detectivesc i de la literatura de ciència ficció i renovador de l'anomenada novel·la gòtica.

Va exercir una gran influència en la literatura simbolista, francesa, però la seva empremta arriba molt més lluny: se li deu a Poe tota la literatura de fantasmes victorians i, en major o menor mesura, autors com Kafka, Lovecraft, Borges, etc.
Va quedar orfe molt petit i va ser adoptat per la família Allan dels quals va agafar el cognom.

Entrà a l'exèrcit un parell de vegades al llarg de la seva vida —sempre per insolvència— i fou també cadet de l'acadèmia militar de West Point, d'on fou expulsat.

La seva vida sempre ha resultat llegendària, llegenda fomentada pel seu agent literari després de la seva mort, i, bé que resulta palès el seu grau d'alcoholisme, avui hi ha dubtes respecte a la tara mental que deien que patia.
.
Va començar escrivint poesia, Tamerlane and Other Poems (1827), volum molt influït pels romàntics, en especial Byron. A Al Aaraaf, Tamerlane and Minor Poems (1829) sembla que les influències sorgeixin de la lectura atenta de Milton i Moore. Al tercer recull, Poems (1831), hi ressonen Keats, Shelley i Coleridge.

Com a narrador, activitat que sembla que emprengué per obtenir diners als premis literaris convocats per publicacions periòdiques, començà amb Manuscript Found in a Bottle, i seguí amb altres obres, que podrien ésser classificades en: contes de mort (The Fall of the House of Usher); de perversió i delictes (The Murders in the Rue Morgue, que Carles Riba va traduir al català el primer decenni del s XX i aplegats en un volum del mateix títol); narracions de supervivència o ciència-ficció (Ligeia); i de fatalitat (Man of the Crowd).

El 1834 es casà amb la seva cosina Virgínia Clemm, de només tretze anys, i durant algun temps fou director d'importants publicacions de Richmond, Boston i Filadèlfia. També visqué a Nova York, amb la seva dona malalta de tuberculosi, i allà publicà el seu poema més important, The Raven (El Corb, 1845).

La mort de Virgínia, el gener de 1847, va afectar-lo molt, l'enfonsà en l'alcoholisme i la depressió, i va mantenir tumultuoses relacions amb altres dones. El juny de 1849 es publicà el seu darrer conte i, pòstumament, el 9 d'octubre de 1849, el darrer poema, Annabel Lee.

A part de poesia i contes, va escriure també una novel·la, Narrative of Arthur Gordon Pym(1838), un assaig filosòfic, Eureka(1848), i crítica literària i artística. Va destacar sobretot en el gènere del misteri i de l'horror.

Va morir a Baltimore (Maryland) el 7 d'octubre de 1849, víctima del "delirium tremens"((Psicosi tòxica associada quasi sempre a l'alcoholisme crònic).