Hola amics del Racó del llibre i de Radio Dos 84. En la presentació d’avui us parlaré de les teranyines. Tots sabem que a moltes persones els fan por a les aranyes o el que és el mateix tenen aracnofòbia. Les aranyes no ens hem d’enganyar són una mica repugnats, amb les seves vuit potes arrossegant-se el seu cos molsut, o no, perquè les anomenades “pixallits”, són primes i es belluguen amb una rapidesa que no tens ni temps d’agafar-les per llançar-les a fora, ja que aquest tipus solen ser a dins de les cases. Jo personalment vigilo de no matar cap “bixo”, penso que tots tenim el dret de la vida. Per altra banda hi ha persones que les tenen con un animal de companyia, les toquen i les acaricien com ho farien si tinguessin un gos. Jo, la veritat, no podria. Però les aranyes els que no els hi podem negar és que són molt treballadores i molt perfectes amb la seva feina, les teranyines que fan, amb aquells fils prims, bonics i tant elaborats, són magnífiques, però quan són més boniques és a primera hora del matí quan estan plenes de rosada o glaçada, semblen un “bolado” d’aquells que venen a les fires. La foto del bloc és una teranyina plena de gotes de rosada, per veure-la bé heu de clicar sobre la foto i s’ampliarà. Imagineu-vos un camp ple, la veritat és magnífic, i encara més quan els hi toca el sol, sembla un camp ple de lluentons, de fet, també i participen les plantes seques plenes de branques i el conjunt és tot una obra d’art, natural. Potser pensareu, quines bestieses diu aquesta!, però jo cada matí les veig i són tant boniques que ho havia d’explicar. Desitjo que us hagi agradat.
2 comentaris:
hola, com que veig que has posat una ressenya de FALCONER d'en cHEEVER, i com que em vas dir que podia opinar de les lectures que vaig fent , et parlaré dels seus contes (Proa), que vaig llegir aquest darrer estiu.
El que em va resultar més sorprenent és l'actualitat dels problemes, interessos, dèries, manies, pecats ... que hi suren ja que, es tracta d'unes històries escrites fa 70 anys però que, gaudeixen de total actualitat. és que sempre cometem els mateixos errors, i per això els relats no han quedat desfassats?
Una altra cosa positiva és que sempre hi vas localitzant algun personatge que pots enllaçar amb algun conegut, veí (amb tu mateixa).
Un llibre molt recomanable.
PD: et vaig dir que em feia cosa, i la veritat és que he estat una mica agoasarada fent de "crítica afeccionada", però tampoc no volia que sembés que no em venia de gust col·laborar.
Fins aviat
Hola Elisenda, gracies per la ressenya de “Contes” de John Heever . La propera setmana el penjaré en l’apartat de comentari. Això al blog li anirà molt bé ja que així els llibres seran de temes i autors més variats. Ànims i endavant!
Fins aviat.
Publica un comentari a l'entrada