Bona tarda amics i amigues del Racó del llibre. Espero que hàgiu passat una setmana agradable. Com vaig dir en programes anteriors el tercer dijous de mes el dedicarem a la literatura infantil i juvenil. El programa seguirà les pautes de cada setmana: comentari, autor, llibres de la biblioteca, novetats, notícies i al final el conte. El comentari de llibres, el farem, si trobem canalla i jovent que vulguin col·laborar.
Com ja falta poc per Nadal i duran aquestes festes, segons les estadístiques, es regalen animalons. Un cop arriben les vacances o els propietaris es donen compte que tenir un gosset comporta un munt de feina, els abandonen a qualsevol lloc.
Avui us vull explicar la història d’una gosseta que ara es diu Bruna. Doncs la Bruna anava perduda i es va ficar a l’escola, on la van recollir per portar-la a la gossera. Anava bruta, estava molt prima però el que més estava era espantada. Peró, mira per on!, una parella jove va decidir quedar-se-la. La varen portar al veterinari per fer-li una revisió i comprovar que no dues xip (el xip és un petit aparell que haurien de portar tot els gossos a sota la pell on el veterinari pot llegir el número del propietari), la Bruna no en duia. Van seguir les normes que el va dir el veterinari i com no va surti propietari se la van quedar. D’entrada els varen dir que tindrien molts problemes ja que un gos abandonat psicológicament està malalt a més aquesta gosseta sembla que també havia rebut maltractaments. La Bruna va estar prenent antidepressius més d’un any. Quan la deixaven sola era tant el pànic que li entrava que destrossava tot el que trobava, perquè es pensava que l’havien tornat deixar. Ella ho va passar molt malament, però els amos també, la veritat varen tenir molta paciència, ja que l’estimaven molt. Ara al cap de tres anys la Bruna és una gossa feliç, té ganes de jugar i sempre està contenta. La poden deixar a casa sola que ja sap que els amos tornaran, però el que li ha quedat és la por a persones que no coneix. No abandoneu a les vostres mascotes, elles a la seva manera us estimen.
Be amiguets, abans de demanar un gos als pares, penseu que és un ésser viu, que estima, pateix i té coneixements, el que no pot fer és expressar-los.
Pares, tots sabem que els fills són molts persuasius quan volen una cosa, però abans de regalar-los un animaló, penseu que vosaltres en sereu responsables, ja que la canalla normalment no se’n cuiden, només i juguen, però els gossos s’han de treure a fer les seves necessitats, tan si plou con si neva, estiu i hivern al menys dos cops al dia.
Com ja falta poc per Nadal i duran aquestes festes, segons les estadístiques, es regalen animalons. Un cop arriben les vacances o els propietaris es donen compte que tenir un gosset comporta un munt de feina, els abandonen a qualsevol lloc.
Avui us vull explicar la història d’una gosseta que ara es diu Bruna. Doncs la Bruna anava perduda i es va ficar a l’escola, on la van recollir per portar-la a la gossera. Anava bruta, estava molt prima però el que més estava era espantada. Peró, mira per on!, una parella jove va decidir quedar-se-la. La varen portar al veterinari per fer-li una revisió i comprovar que no dues xip (el xip és un petit aparell que haurien de portar tot els gossos a sota la pell on el veterinari pot llegir el número del propietari), la Bruna no en duia. Van seguir les normes que el va dir el veterinari i com no va surti propietari se la van quedar. D’entrada els varen dir que tindrien molts problemes ja que un gos abandonat psicológicament està malalt a més aquesta gosseta sembla que també havia rebut maltractaments. La Bruna va estar prenent antidepressius més d’un any. Quan la deixaven sola era tant el pànic que li entrava que destrossava tot el que trobava, perquè es pensava que l’havien tornat deixar. Ella ho va passar molt malament, però els amos també, la veritat varen tenir molta paciència, ja que l’estimaven molt. Ara al cap de tres anys la Bruna és una gossa feliç, té ganes de jugar i sempre està contenta. La poden deixar a casa sola que ja sap que els amos tornaran, però el que li ha quedat és la por a persones que no coneix. No abandoneu a les vostres mascotes, elles a la seva manera us estimen.
Be amiguets, abans de demanar un gos als pares, penseu que és un ésser viu, que estima, pateix i té coneixements, el que no pot fer és expressar-los.
Pares, tots sabem que els fills són molts persuasius quan volen una cosa, però abans de regalar-los un animaló, penseu que vosaltres en sereu responsables, ja que la canalla normalment no se’n cuiden, només i juguen, però els gossos s’han de treure a fer les seves necessitats, tan si plou con si neva, estiu i hivern al menys dos cops al dia.
Una altra cosa, de petits són mots bonics, però, mosseguen tot el que troben, es fan les seves coses per tot arreu fins que tenen mig any, que comencen a entendre i els pots ensenyar anar a fora. Per últim, si decidiu comprar el gosset, recolliu les caques que es faci al carrer i si us plau, no els abandoneu, abans de fer-ho porteu-los a la gossera.
3 comentaris:
Veritablement, és una història de Nadal. La Bruna va tenir molta sort, i espero que no hi hagin gaires Brunes perdudes.
Conec un racó de món on els espavilats abandonaven els seus estimats amics a la natura. De petita recordo que sempre hi havia un grupet de brunes, imagino que no estavan depresives, perquè es feien companyia entre elles. Aquella colla semblavan els amos de la muntanya, però de tant en tant apareixia la furgoneta de la gossera i algú de la colla desapareixia, però a l'estiu tornavan a ser més. Ara no existeix aquest grup, perquè hi ha gent sensibilitzada i civilitzada.
;-) una del grup dels 4 ninos (un d'ells és vermell) et saluda.
Gracies pels comentaris sobre la Bruna. És una insensibilitat abandonar les mascotes, perquè et molesten.
Publica un comentari a l'entrada