Antonio Gala

Nascut a Brazatortas (província de Ciudad Real), el 2 d'octubre de 1936, però cordovès d'adopció.Lector precoç de Rainer Maria Rilke, Garcilaso, San Juan de la Cruz i altres autors, va estudiar des de la primerenca edat de 15 anys, cursa Dret a la Universitat de Sevilla i, com a alumne lliure, les de Filosofia i Lletres i Ciències Polítiques i Econòmiques a la Universitat de Madrid, obtenint llicenciatures en totes elles.En acabar els seus estudis universitaris, va iniciar la preparació d'oposicions al Cos d'Advocats de l'Estat, abandonant-lo en un gest que ell recorda com de rebel·lia davant de les pressions del seu pare, per ingressar després en els Cartujos. (Ordre religiosa). Però la rígida disciplina monàstica no estava feta per a ell, i, com explica en la seva autobiografia, Ahora parlaré de mi (2000), va ser expulsat de l'ordre. Va marxar a Portugal, on va portar una vida bohèmia. El 1959 va començar a impartir classes de Filosofia i Història de l'Art i va rebre un accèssit del Premi Adonáis de poesia per la seva obra Enemigo íntimo, començant una reeixida carrera teatral i periodística, que li va possibilitar des de 1963 viure només de l'escriptura.A mitjan 1962 marxa a Itàlia, instal·lant-se a Florència, on roman gairebé un any. En aquest temps publica als Quaderns Hispanoamericans poemes del seu llibre La DeshoraA començaments de la dècada dels setanta, una greu malaltia el va portar a punt de la mort i durant la convalescència va començar a utilitzar el seu complement més característic: el bastó, del qual ha reunit ja una col·lecció variada i interessant.Es van fer cèlebres els seus articles de premsa publicats al suplement dominical del País: "Xerrades amb Troylo", "Als hereus", "A qui amb mi va" i d’altres, tots aquests articles han estat després recopilats en llibres.Convertit ja en un personatge altament popular de la literatura espanyola, va començar a escriure novel·les en els anys noranta, iniciant-se amb El manuscrit carmesí, que va ser presentada, i va guanyar, el molt comercial Premi PlanetaActualment la seva col·laboració en premsa es redueix a articles d'opinió breu, publicats amb el nom de troneras al diari El Mundo. El ritme de creació i publicació d'altres obres seves hagin descendit recentment, i en diverses ocasions ha donat a entendre que El pedestal de les estàtues pot ser la seva última novel·la.En la seva tasca destaca també la faceta de mecenes: va crear la Fundació Antonio Gala per a Creadors Joves, dedicada a recolzar i becar la tasca d'artistes joves.

Premios y galardones

Finalista del Premio Adonáis de poesía por Enemigo íntimo (1959)
Premio Las Albinas, por su relato Solsticio de Verano (1963)
Premio Nacional de Teatro Calderón de la Barca por la comedia Los Verdes Campos del Edén (1963)
Premio Ciudad de Barcelona de teatro por Los Verdes Campos del Edén (1965)
Premio Mayte de teatro por Los buenos días perdidos (1973)
Premio César González Ruano de periodismo por Los ojos de Troylo (1975)
Medalla de Castilla-La Mancha.
Doctor Honoris Causa por la Universidad de Córdoba (1982)
Libro de Oro de los Libreros Españoles (1984)
Hijo Predilecto de Andalucía en 1985
Premio Andalucía de las Letras (1989)
Premio León Felipe a los valores cívicos (1989)
Premio Planeta de novela por El manuscrito carmesí en 1990.
Premio 2005 de la Fundación Ibn al-Jatib de Estudios y Cooperación Cultural (dependiente del Ayuntamiento de Loja, Granada)

Narrativa

El manuscrito carmesí, 1990
La pasión turca, 1993
Siete cuentos, 1993
Más allá del jardín, 1995
La regla de tres, 1996
Las afueras de Dios, 1999
El imposible olvido, 2001
Los invitados al jardín, 2002 (32 relatos cortos)
El dueño de la herida, 2003
El pedestal de las estatuas, 2007
Los papeles de agua, 2008 ( Últim llibre)