Maria Mercè Roca

Maria Mercè Roca i Perich (juliol de 1958, Portbou, Alt Empordà). Neix en el si d'una família humil: el seu pare era factor ferroviari. La seva infantesa és, doncs, un període marcat per unes determinades circumstàncies econòmiques. A partir de dotze anys, durant els estius fa de dependenta, experiència que testimonia en la seva narrativa.
Fa anys que viu a Girona. Activa en política, és diputada al Parlament de Catalunya des del 2003. Es dóna a conèixer amb els reculls de narracions Sort que hi ha l'horitzó (1986), premi Víctor Català. Posteriorment passa a escriure novel·la amb Els arbres vençuts (1987), El present que m'acull (1987), premi Josep Pla, Perfum de nard (1988), La casa gran (1991), Greuges infinits (1992), Cames de seda, premi Sant Jordi 1992, L'àngel del vespre (1998), Delictes d'amor, premi Ramon Llull 2000, i Els dies difícils (2005), entre d'altres. També ha conreat la literatura juvenil a Com un miratge (1988) o El llop Pepito (2006); i fins i tot, el guió de sèries televisives com Secrets de família, emès per TV3. Les seves obres s'han traduït al castellà, a l'èuscar, al francès, a l'alemany i al neerlandès.