El racó del llibre ha estat innactiu duran uns anys per raons personals. Ja és hora de tornar a posar el blog en marxa. Ara però, no estarà adjunt al programa de ràdio, nomes a temes literàris. El bloc està ober a totes aquelles persones que vulguin promocionar un llibre només caldra posar-se en contacte amb el correu del blog.




dijous, 28 de maig de 2009

Gerald Durrell

Gerald ('Gerry') Malcolm Durrel, va néixer l’any 1925 a l’Índia i va mori l’ 1995. Va ser un naturalista, zoològista, conservacionista, escriptor i presentador de televisió. La seva obra més coneguda és La meva família i d'altres animals. És també molt conegut el seu parc zoològic a l'illa de Jersey.

L’idea Durrell, sempre va ser la protecció d’animals salvatges en perill d’extinció.
Per poder-se costejar les expedicions es va dedicar a escriure llibres sobre animals, fer programes de radio i televisió,...

La seva negativa a capturar els animals de forma indiscriminada i sense resultats fructí

fers, va fer que tingués vedat el seu lloc de treball a molts dels zoològics anglesos. Per tal de fer front a les despeses, i encoratjat pel seu germà i per la seva dona començà a escriure una obra autobiogràfica. El seu primer llibre L'arca sobrecarregada, va tenir un èxit enorme. Amb la nova font d'ingressos va poder finançar una altra expedició

El seu rebuig al funcionament dels zoològics, i la creença de què aquests haurien de servir com a bancs reservori d'espècies en perill, li portà a la idea de crear el seu propi zoo. L'expedició de Bafut, per cert, la primera filmada i alhora comentada a un show radiofònic de la BBC, fou una peça clau per a la creació i publicitat de la seva idea.
Mentre la idea no prenia forma definitiva, mantenia els animals capturats a Bafut a la llar de la seva germana Margaret, a Bournemouth municipi que rebutjà la idea de tenir un zoo.
Finalment, el 1958 es funda el "Jersey Zoological Park" (o zoo de Jersey) amb sèu a una finca del segle XVI (Les Augres Manor). Una nova expedició a sud Amèrica el 1958 proveiria de més animals la col·lecció. Finalment, el 1959, el zoo és obert al públic.

Tenir un zoo, era el que, Geral Durrell havia somniat des que tenia 6 anys.

Bibliografia:
Amb un zoo a les maletes
La meva família i altres animals
Atrápame ese mono
Murciélagos dorados y palomas rosas
Ocells, bèsties i parents
Un lloro per al vicari i altres històries

2 comentaris:

Tonina ha dit...

M'encanta el Durell. He llegit no tot, però uns quants llibres seus i t'ho passes d'allò més bé llegint-lo.
Gran autor.
Una gran ressenya de l'autor i del llibre.

Rosa ha dit...

Aprofitant el comentari del llibre “El lloro pel vicari i altres històries” he pensat que estaria bé recordar a Gerald Durrell. La seva meta no era escriure, al menys és el que sembla, però, ell, va poder assolir el seu objectiu i als lectors ens ha fet passar molt bones estones.
Gràcies pels ànims que ens dónes amb els teus comentaris.

Una abraçada